“La contribució de l’entorn funerari és fonamental per a complir la finalitat del Banc d’Ulls”
El professor Joaquim Barraquer operant, moments abans de l’entrevista amb Tanacat
Guillem Carreras • Barcelona
El Dr. Joaquim Barraquer és una d’aquelles personalitats que no necessiten gaires presentacions. Membre d’una nissaga de destacats oftalmòlegs, ha dedicat la seva vida a la investigació i curació de les malalties oculars. En aquesta tasca, l’Associació d’Empreses de Serveis Funeraris de Catalunya col·labora amb l’Institut Barraquer facilitant el transplantament de còrnies, que afecta el 9% de la població amb problemes de visió. De fet, l’Institut Barraquer ha estat guardonat recentment per l’Organització Nacional de Transplantaments per ser l’entitat que més transplantaments ha realitzat durant els últims 25 anys. Una bona avinentesa per parlar amb el Dr. Barraquer, l’impulsor d’aquesta magnífica empresa.
Tanacat: El Banc d’Ulls per a Tractaments de la Ceguesa, inaugurat l’any 1962 pel seu pare Ignasi Barraquer i vostè mateix, és el més antic en funcionament de tot Europa. Quina valoració fa d’aquests 50 anys d’activitat?
Joaquim Barraquer: El meu pare ja va començar a fer trasplantaments de còrnia de forma regular a mitjans del segle passat, al voltant de 1940. Per obtenir còrnies es recorria als departaments forenses dels hospitals universitaris. Amb els anys, a l’incrementar-se el número de trasplantaments, va ser precís regular aquesta activitat i així, vaig fundar l’any 1962 el primer Banc d’Ulls d’Europa continental. Vàrem començar obtenint 14 donacions a l’any. Actualment gestionem prop de 1.000. La conscienciació de la societat catalana a favor de la donació ha estat fonamental per aconseguir aquestes xifres.
En una societat tradicional com l’espanyola dels anys 60, es van trobar gaires inconvenients perquè s’acceptés el trasplantament d’ulls?
Els inicis sempre són difícils i vàrem haver de teixir complicitats, tant professionals, com acadèmiques i socials. Recordo que ens va ajudar molt l’Arquebisbe de Barcelona obrint les portes de l’església. Va fer vàries homilies per donar a conèixer aquesta iniciativa i va facilitar que a les esglésies es poguessin dispensar fulletons informatius sobre la donació d’ulls. Va ser una bona forma d’arribar a la societat de l’època.
Tres funeràries de l’AESFC-Funerària CabréJunqueras, Serveis Funeraris de Barcelona i Pompes fúnebres de Badalona- col·laboren amb el Banc d’Ulls. Quan sorgeix aquesta col·laboració? Quina és la tasca dels serveis funeraris col·laboradors?
Aproximadament fins l’any 1990 la gent moria a casa seva i els equips del Banc d’Ulls anaven sempre als domicilis particulars. A partir d’aleshores la gent va passar a morir als hospitals, on vàrem realitzar una important tasca difusora sobre la donació d’ulls. Cap a principis d’aquest segle ens trobem que els hospitals, un cop es produeix la defunció, deriven ràpidament els difunts a les funeràries. A les famílies ja no les podíem contactar en els hospitals i les havíem d’anar a trobar a la funerària. Això va obrir l’actual col·laboració en l’entorn funerari. L’experiència ens demostra que el personal involucrat ho va acceptar molt bé i es va mostrar predisposat a col·laborar en una tasca altruista i a afavorir la donació d’ulls en les seves entitats. Avui en dia la seva contribució és fonamental per complir la finalitat del Banc d’Ulls.
- El professor Joaquim Barraquer durant l’entrevista amb Tanacat
El temps màxim per obtenir la donació és de 10 hores. A Catalunya, la població és bastant receptiva a col·laborar amb el Banc d’Ulls. La celeritat amb què treballen els serveis funeraris, per tant, deu ser fonamental. Quin protocol s’activa un cop es certifica la mort del difunt?
Des que es produeix la defunció tenim un marge de temps d’entre 8 i 10 hores. La celeritat de tot el procés és fonamental. L’assessor de la funerària ha d’obtenir l’autorització de la donació familiar i avisar el servei de guàrdia de 24 hores del Banc d’Ulls. El metge ha d’anar fins on està el donant i tornar a la seu del Banc d’Ulls. Tot i que els ulls es mantenen correctament, fins a 10 o 12 hores,el problema en moltes ocasions el tenim en obtenir una mostra de sang òptima del donant, que ens permeti fer les analítiques precises per tal de descartar qualsevol malaltia infecciosa. Si el globus no és apte per a trasplantaments sempre ens serà útil per a la recerca. D’aquí ve la importància de fer-ho tot amb la màxima diligència.
El dr. J. Barraquer durant l’entrevista
Un 80% de les famílies catalanes que són requerides, accedeixen a fer la donació d’ulls. És un percentatge suficient per cobrir les demandes actuals?
Exacte. Només un 20% de la població es nega a autoritzar la donació d’òrgans. En el nostre cas, en parlar de donació de teixits, aquest percentatge encarà és inferior. Això fa que ens proposem aconseguir arribar a informar a tothom, ja que quan les famílies són consultades la gran majoria responen afirmativament i autoritzen la donació dels ulls. Sens dubte, hem d’aconseguir fer arribar aquest missatge solidari, en aquests moments difícils com és la pèrdua d’un ésser estimat, a tota la població.
A quins tractaments contra els diferents tipus de ceguesa es destinen aquestes donacions?
La còrnia és la fina membrana transparent que tanca el globus ocular, per davant de l’iris i la pupil·la. Compleix múltiples funcions: deixa passar les imatges, actua com a lent i contribueix a enfocar-les. Tot i la seva duresa morfològica pot patir alteracions irreversibles que portin a la disminució o pèrdua total de la visió d’aquell ull. En tots aquests escenaris la solució pot requerir un trasplantament de còrnia. Actualment el trasplantament a realitzar pot ser total o per capes o làmines, i pot afectar les làmines corneals anteriors o superficials o les làmines posteriors o endotelials. També es pot fer servir la còrnia com a part central de les queratopròtesis. Una altra possibilitat és el trasplantament de cèl·lules mare limbars.
El professor Barraquer preparant-se per a l’entrevista
Les donacions de les famílies, en col·laboració amb els serveis funeraris, també serveixen perquè els metges MIR i d’altres facin pràctiques i recerca. Quants investigadors alberga actualment l’Institut Universitari Barraquer?
Dels globus oculars no aptes per a trasplantament de còrnia podem aprofitar també l’escleròtica, que és la part blanca de l’ull, ja que es fa servir en algunes cirurgies. La resta de globus descartats els dediquem a fins científics, com pot ser la investigació de noves tècniques quirúrgiques. També subministrem material a equips d’investigació, tant nacionals com internacionals. I, així mateix, dediquem alguns ulls a la formació dels especialistes que seran els cirurgians del futur.
Recentment el Centre d’Oftalmologia Barraquer ha estat guardonat per l’ONT (Organización Nacional de Trasplantes) per ser la clínica estatal que més trasplantaments de còrnia ha realitzat durant els últims 25 anys. Quantes persones calcula que han recuperat la visió gràcies a la seva feina?
Des del Banc d’Ulls facilitem teixit ocular al Centre d’Oftalmologia Barraquer i a altres hospitals públics i privats de Catalunya i d’Espanya. A Catalunya es fan anualment prop de 1.000 trasplantaments de còrnia i a Espanya uns 3.500. El Centre que dirigeixo en fa uns 340 l’any i és un dels centres de referència a nivell europeu. Sens dubte són xifres importants, però la llista d’espera de pacients ens impulsa a intentar incrementar el número de donants, per tal de poder operar totes les persones que ho necessiten.
Segurament alguns lectors de TANACAT desconeixen els procediments que s’han de realitzar per poder fer una donació. Es pot autoritzar la donació dels ulls del difunt sense la seva autorització prèvia? Existeix algun grup social que no pugui exercir com a donant?
La donació és un tràmit molt senzill. Es pot fer en vida i, en aquest supòsit, és important que els familiars més propers ho sàpiguen per tal de poder comunicar-ho en el moment de la defunció. Actualment tenim un arxiu amb més de 170.000 persones inscrites. Una altra possibilitat és que no s’empleni en vida el tràmit, però que aquesta voluntat de fer donació i ajudar els altres es comuniqui a la parella o als fills. Així, en el moment de la defunció, la família podrà autoritzar en nom del difunt la donació,emplenant un senzill document i firmant-lo. Tothom pot ser donant: no importa l’edat, portar ulleres, haver estat operat… sempre que la còrnia estigui sana. Només es descarten d’antuvi els donants amb malalties infeccioses.
Per acabar l’entrevista, parlem de futur. Quina és la salut òptica de la població catalana? Quina incidència tindrà, a mitjà termini, la difusió de pantalles a la nostra vida? (televisió, mòbils, tabletes i ordinadors).
La població catalana té una salut ocular dins els estàndards europeus. Tenim bona vista…En quant als efectes de les pantalles sobre la visió aquesta es una qüestió de gran repercussió i preocupació social, però haig de dir que si es fa un bon ús de les pantalles per si mateixes no generen patologies. S’han de mirar a la distància adequada, amb la llum externa apropiada i sense reflexos, amb la il·luminació de pantalla adient, descansant la vista cada mitja hora, mirant a distancies més llargues, s’ha de parpellejar conscientment ja que a vegades ens quedem amb els ulls oberts molta estona,la qual cosa afavoreix la sequedat de la llàgrima i fa que els ulls s’irritin i es posin vermells. Per això, s’han de seguir aquestes pautes i fer ús, a discreció, de llàgrimes artificials sense conservants.
Recentment el Centre Barraquer ha estat el primer a implantar a Espanya un xip a la retina d’una persona cega. En què consisteix aquesta tècnica? Quines són les línies d’investigació més prometedores contra les malalties oculars?
Certament s’ha aconseguit el que no fa gaires anys era tant sols un somni. Avui dia ja és possible que persones que han perdut la vista per una degeneració a la retina, com és la retinosis pigmentària, puguin recuperar una nova forma de veure artificial després de 20 anyso més. El sistema Argus II capta les imatges a través d’una càmera externa disposada en unes ulleres que envia les imatges a un ordinador que de forma telemètrica, sense fils, les fa arribar al xip intraocular que el cirurgià ha implantat a dintre de l’ull. Aquest dispositiu envia els impulsos a través del nervi òptic i els fa arribar al cervell, on es produeix realment la visió. Tot el sistema és un avenç que s’ha de desenvolupar, tot i que és millor que no tenir visió. Cada part de l’ull té les seves particularitats i solucions. Al món hi ha diverses línies d’investigació obertes que en pocs anys revolucionaran les tècniques actuals i milloraran la visió de tots.
