“Ha evolucionat el concepte de la mort, però els sentiments són els mateixos que fa milers d’anys”
Eudald Carbonell i Roure
Cinta Bellmunt • Tarragona
Eudald Carbonell és un dels arqueòlegs més prestigiosos del nostre país. Porta més de 40 anys dedicat a l’estudi de l’evolució humana. A través de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), que dirigeix, ha participat en projectes de projecció mundial en aquest àmbit. És a més un gran comunicador de la ciència i autor de nombrosos llibres per a tots els públics. Enguany n’ha publicat un de nou: “Ens farem humans? Un Homo sapiens amb consciència crítica d’espècie”, com la que sembla que podrien tenir els homínids que van ser dipositats intencionalment pels seus congèneres a la Sima de los Huesos (Atapuerca, Burgos), fa sobre 450.000 anys, projecte de recerca que codirigeix.
Tanacat: Què és el que es va trobar a La Sima de los Huesos?
Eudald Carbonell: ‘’La Sima de los Huesos’’ probablement sigui la concentració de fòssils homínids més important de la història de la evolució. S’han trobat 29 homínids de fa 450 mil anys.
Aquests homínids, a quina espècie pertanyen?
És molt interessant perquè precisament ara estem plantejant- nos a quina espècie poden pertànyer, fins ara s’havien classificat com a homo heidelbergensis però ara pensem que pot ser una espècie nova. Es caracteritzen perquè són molt prognàtics perquè utilitzaven la boca com a tercera mà.
Aquests homínids, com vivien, quines activitats feien?
Eren caçadors recol•lectors, vol dir que es dedicaven a caçar animals, sobretot vertebrats, mamífers, (cavalls, cérvols, bous), però també recol·lectaven. Les traces que hi ha a les dents demostren també que combinaven una dieta carnívora amb una dieta vegetariana.
Com s’explica que els restes fòssils de 29 individus anessin a parar a ‘’La Sima de los Huesos’’?
La nostra hipòtesis és que els 29 homínids que fa 450 mil anys van ser depositats a la Sima per als seus congèneres, vol dir que probablement sigui la primera prova d’acumulació de cadàvers intencional de la història, és a dir com un pre-ritual mortuori, com si fos un antic cementiri.
S’hi han trobat ofrenes funeràries votives?
‘’La Sima de los Huesos’’ s’han trobat aquests 29 individus associats només a una eina de pedra, que és una destral, que curiosament està tallada sobre una quarsita, que és marró i vermella a la vegada i sembla seleccionada especialment per acompanyar en els cadàvers que van ser depositats en el fons d’aquesta cavitat.
Per tant, això vol dir que pot ser una ofrena, una cosa votiva, i per tant això ens fa pensar que podria ser l’inici dels rituals funeraris a la història dels humans.
Quina capacitat simbòlica tenien aquests homínids amb relació a la mort?
Nosaltres pensem que uns homínids que acumulen els seus congèneres en el fons d’ una cova perquè els animals no els hi arribin, és a dir, que ho separen de la realitat, a darrere hi ha un pensament de tipus simbòlic, i això vol dir que tenien consciència ja, molt probablement, del que significava la mort. Podrien ser els primers homínids que van tenir consciència, o que tenim proves que la mort era un fet que trencava la continuïtat de la vida.
Què ha representat la mort en les societats humanes al llarg de la història?
La mort és un traspàs, és el pas d’una cosa biòtica, viva, que es mou, en el cas dels humans parla, es comunica interacciona en una situació en el que l’humà es transforma en abiòtic, mort, com si fos una pedra, o fos quelcom que no té mobilitat i per tant que no es mou. És el pas d’una situació molt dinàmica a una situació d’immobilitat, I és fonamental per entendre i tenir consciència dels processos dels éssers vius.
L’eudald Carbonell en un moment de l’entrevista
Des d’un punt de vista cultural, ha canviat molt el significat que els humans hem donat a la mort?
Jo penso que la mort ha sigut una constant des de fa centenars de milers d’anys i el que ha fet és evolucionar el propi concepte, però els sentiments, l’organització dels rituals, la funció social i la cohesió que generen la pèrdua d’una persona, d’un grup, d’una família, d’un clan, continua tenint, tot i els canvis culturals, la mateixa perspectiva que tenia fa centenars de milers d’anys.
Hi ha altres jaciments amb evidències de rituals sobre la mort?
Si, posteriors, i probablement també n’hi ha algun d’anterior però el que està clar que en pleistocè mitjà, en aquesta època, és una cosa única i una cosa molt difícil de que es torni a trobar, no perquè aquests rituals no hagin sigut universalitzats sinó perquè és molt difícil de que es conservin les proves d’aquest tipus d’acumulació intensional de cadàvers. De tota manera hi ha unes descobertes recent, més antigues, que són atribuïdes també, a un comportament cultural humà.
L’espanta la mort? Com la interpreta?
La mort és una cosa la qual n’estem molt acostumats, perquè precisament al que ens dediquem és a excavar i quant estem excavant tot el que trobem, el registres animals i els registres d’homínids normalment són esquelets, és a dir que són antics cadàvers que s’han conservats a través només de la representació esquelètica fins ara, i això m’ha fet plantejar moltes vegades què és la mort, a mi la mort no em fa por perquè forma part de la vida, qualsevol que estudia la evolució humana sap que la mort és la conseqüència d’haver viscut, i el més important és tenir la consciència de que tu has viscut i ho has fet, per tant si tens aquesta consciència saps que la mort és la continuïtat de la vida.
