Setembre 2014
El Cementiri Comarcal Parc de Roques Blanques, situat al Papiol, és el finalista dins la categoria absoluta de Millor Cementiri, en el marc del primer concurs de cementiris d’Espanya organitzat per la revista Adiós, publicació especialitzada en temes funeraris.
Al certamen s’hi han presentat diversos cementiris d’arreu de l’estat espanyol, tot i que a la final, només n’hi han arribat deu a cadascuna de les tres categories de què consta el concurs: Millor Cementiri, Millor Monument Arquitectònic i Millor Escultura. En aquesta darrera categoria, també s’hi troba el Cementiri Municipal de Sant Sebastià de Sitges. Tant aquest com el de Roques Blanques, ambdós de titularitat pública, estan gestionats per Àltima, grup funerari amb més de 300 anys d’experiència al sector.
Els altres cementiris de Catalunya que han quedat finalistes a les categories del certamen són els de Montjuïc i Poblenou, a Barcelona, i el de Reus. Tots ells competeixen amb altres cementiris de Madrid, Cantàbria, Andalusia, País Basc, Navarra, País Valencià, Aragó i Galícia.
Les votacions per escollir al millor cementiri de cada categoria estan obertes a tothom fins al 30 de setembre via internet, a la pàgina web de la revista: www.revistaadios.es.
Roques Blanques, un cementiri modern i compromès amb el medi ambient
Ubicat als peus de la serra de Collserola, al terme municipal del Papiol (Baix Llobregat), el Cementiri Comarcal Parc de Roques Blanques és únic per les seves característiques a l’estat espanyol. Dissenyat pels arquitectes i paisatgistes Batlle i Roig i finalista dels premis FAD d’arquitectura, el recinte es va inaugurar el 1984 amb una estètica que integrava perfectament les construccions funeràries amb la natura, imitant els cementiris del centre d’Europa, sense carrers de nínxols i prioritzant les tombes a terra.
Amb una extensió de 50 hectàrees, Roques Blanques s’ha caracteritzat des dels seus orígens per dur a terme iniciatives respectuoses amb el medi ambient, pioneres a l’Estat. En aquest sentit, compta amb innovadores alternatives ecològiques d’inhumació de cendres, com el Bosc de la Calma i els Arbres Familiars, per donar resposta a la creixent demanda d’incineració. Es tracta d’opcions de sepultura que permeten plantar un arbre autòcton –alzina, alzina surera o pi- i enterrar al seu costat fins a cinc urnes cineràries biodegradables. Aquesta original iniciativa ha afavorit a més a la reforestació d’una part del bosc de Collserola que es va cremar fa anys. D’altra banda, Roques Blanques també compta amb el Jardí i la Font del Repòs, un espai d’estil zen que permet escampar les cendres de forma controlada i gestionar a la vegada les urnes no ecològiques, evitant-ne així l’abandonament en espais naturals.
A banda d’aquestes opcions de sepultures ecològiques, Roques Blanques du a terme diverses iniciatives que fomenten la protecció de la flora i la fauna autòctones amenaçades -com ara els ratpenats, els amfibis, els eriçons foscos o l’esquirol comú-, l’estalvi de recursos energètics -reducció del consum d’aigua i paper-, la prevenció de la contaminació i la reducció dels impactes mediambientals -reciclatge de residus, control de les emissions atmosfèriques dels forns, potenciació de l’ús de fusta de tala controlada per a taüts-. Roques Blanques recomana també als visitants del cementiri l’ús de flors naturals que poden reciclar-se com a adob.
Sitges, un cementiri típicament mediterrani on admirar l’art funerari modernista
El Cementiri Municipal de Sant Sebastià de Sitges, al costat de la platja que du el mateix nom, resulta un racó únic on admirar diverses sepultures que són veritables obres d’art del modernisme català. Inaugurat el 1814, el cementiri compta amb monumentals tombes dels americanos o indianos, les famílies que durant el segle XIX van partir a fer fortuna a Amèrica. Els amants d’aquest corrent artístic trobaran a Sant Sebastià un dels patrimonis funeraris més rellevants de finals del segle XIX i primers del XX, amb obres d’artistes com Josep Llimona, Frederic Marès, Manuel Fuxà, Agapit Vallmitjana,Alexandre Mariotti o Pere Jou.
