Els estudis arqueològics a la platja de Coves de Sitges posen al descobert una possible necròpolis romana
6 de setembre 2017
Per esbrinar amb més precisió el moment d’enterrament dels cossos, l’empresa de serveis funeraris Altima va patrocinar un estudi per datar les restes òssies.
El pàrquing associat a l’antiga discoteca L’Atlàntida de Sitges podria formar part d’un espai més extens d’enterrament o bé d’estructures d’hàbitat a les que serien associats els enterraments
Sitges (Barcelona), 6 de setembre de 2017.- El resultat de l’estudi antropològic i cronològic realitzat a les restes humanes descoberts a la platja de les Coves de Sitges (Barcelona) a finals de gener de 2017 posa de manifest la hipòtesi que el pàrquing associat a la discoteca l’Atlàntida d’aquesta població podria formar part d’un espai més extens d’enterrament o bé d’estructures d’hàbitat a les que serien associats els enterraments esmentats. És una de les principals conclusions del treball d’investigació liderat per l’arqueòleg Joan Garcia Targa i l’antropòloga Núria Armentano, tots dos contractats per l’empresa Àtics.
La troballa, que permetia identificar a simple vista les restes de cranis, una mandíbula amb peces dentals i alguns fragments de teules romanes, es va transformar en tres enterraments individuals arran de l’acurada excavació que es va efectuar el dia 9 de febrer. El seu cost va ser assumit pel Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.
Segons l’estudi antropològic, un dels esquelets corresponen a un home de 30-35 anys d’edat, de constitució robusta, i talla propera al 1,65 m. Aquest esquelet presenta una lesió traumàtica consolidada a nivell de la clavícula esquerra, i alteracions articulars afectant l’esquelet vertebral dorsal, amb la calcificació dels lligaments grocs. Les restes dels altres esquelets, delimitats per teules, corresponen, d’una banda, a una noia d’uns 15 anys i les altres restes, en molt mal estat, a un nadó de menys de sis mesos de vida.
Les restes esquelètiques de la jove i el nadó no presenten anomalies ni patologia. Més enllà del fet de trobar-se enterrats a prop, no hi ha evidències que permetin relacionar familiarment aquests tres individus, més aviat la seva troballa és indicatiu d’un possible cementiri o zona de necròpolis molt més àmplia, de la qual només s’han recuperat aquests tres individus.
Durant el procés d’excavació l’únic material que indicava que podien ser romans eren els fragments de teules que delimitaven un tipus de taüt dins el que es trobava l’enterrament de la noia jove.
Les restes esquelètiques dels tres individus es troben incomplets, especialment els del nadó, del qual només s’han recuperat uns pocs elements esquelètics de les costelles i extremitat inferior. Els altres dos esquelets no tenen especialment dels elements ossis de la part dreta del cos i crani. Dels tres enterraments s’han recuperat només parcialment els seus ossos i sorprèn que aquests presentin un bon estat de conservació esquelètica, tot i haver estat pràcticament en constant contacte amb l’aigua. També sorprèn la posició dels esquelets, que en general mantenien una molt bona articulació anatòmica.
A finals de maig, quatre peces dentals corresponents a l’individu adult ia la noia jove van ser enviats al laboratori Beta Analytic de Miami (Florida, Estats Units) per efectuar els estudis de Carboni 14. Per esbrinar amb més precisió el moment d’enterrament dels cossos en aquesta zona del municipi es va utilitzar la datació per Carboni 14 com a mètode més fiable. L’empresa Altima, de serveis funeraris, gestora del cementiri de Sitges entre d’altres, ha patrocinat aquest estudi, el resultat del qual va ser notificat a la fi de la primera quinzena de juny.
Les analítiques efectuades a les restes òssies presenten cronologies diferents: l’Individu 2 (50-180 després de Crist) i el Individu 3 (222-385 després de Crist), per tant, van ser enterrats en diferents moments. Sembla doncs evident la continuïtat en l’ús d’aquest espai com a zona d’enterrament tenint en compte que els límits antic i modern de les datacions efectuades s’estenen entre el 50 i 385 de la nostra Era.
Considerant que la línia costanera en època romana es trobaria 150 metres més lluny que actualment es pot presentar com a hipòtesi la possibilitat que es puguin documentar altres enterraments prop dels recuperats al febrer d’aquest any.
El jaciment romà més proper és el relacionat amb l’ermita de Santa Margarida, que segons els materials recollits en superfície podria estar ocupat entre els segles III abans de Crist i el III de la nostra era.
La documentació, l’excavació i l’estudi antropològic i cronològic dels enterraments constitueix un punt de referència dins de l’ocupació romana en el municipi que es troba tant al Puig Antic de Sitges (Ajuntament, Arxiu Històric, Biblioteca, carrer Nou) amb espais destinats al processat i comercialització del vi, com la zona del Vinyet, amb una casa de camp romana. Es tracta, però, de les primeres tombes romanes excavades al municipi, documentades de forma adequada i amb una datació absoluta.La regidoria de Cultura, Tradicions i Festes, Rosa Tubau, assegura que “l’última excavació arqueològica realitzada a la platja de Coves ha permès fer un pas important més per conèixer l’origen del nostre municipi, saber d’on venim. L’ajuntament de Sitges considera fonamental difondre el patrimoni cultural i arqueològic per reconstruir la història dels nostres avantpassats. I la troballa recent podria posar al descobert una possible necròpolis romana al costat de la discoteca L’Atlàntida. Si es confirma aquesta hipòtesi permetria descobrir més informació relacionada amb la història antiga de Sitges, una història que l’any passat va permetre realitzar visites guiades pel nucli antic de la vila amb l’objectiu de donar a conèixer el seu origen mitjançant les restes arqueològiques que tenim per diferents espais de la localitat “. Troballa descobert El temporal de llevant de finals de gener de 2017 a la platja de les Coves de Sitges va posar al descobert restes humanes. El dia 9 de febrer es va procedir a l’excavació d’aquesta troballa, patrocinada pel Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya i dirigida pels arqueòleg de l’empresa Àtics, Joan Garcia Targa i Núria Armentano Oller, amb la col·laboració de Maria Angeles Matías , Sofia Aldeco Cobo, Antoni Franco i Josep Carbonell Vidallet. L’equip de treball va ser completat pel topògraf Marc Clavaguera que va efectuar un pla detallat.
